dissabte, 6 de desembre del 2008

Entrevista al més antic del Club! El Younger55!!

Nom: Isaac Casanovas Resina
Data naixement : 29/4/1980
On viu ? Masia Can Bonastre Sta. Magdalena. Masquefa
Clubs ho ha jugat: CP Masquefa.
Clubs/Equips on ha entrenat/treballat : C. Olesa Patí (03-06), C.P. Martorell (05 iniciar), C.P. Masquefa (Entrenador 97 – actualitat) (Coordinador 03-07), Selecció Barcelona 2on entrenador (Temp. 06-07).

Preguntes per saber alguna cosa més....

-Grup de musica preferit? M’agrada tota classe de música, però si he de destacar-ne algun seria BloodHound Gang, Kiko Veneno, R.E.M. ...

-Una frase cèlebre : “Un problema es alguna cosa amb solució, si no té solució no es un problema. Preocupat de com arribar a la solució” . El Libro de la Guerra. Autor: Sun Tzu.

-Un programa/sèrie favorit: Com a sèrie la mítica “Get a Grip” (Buscate la vida), però sense descartar “Dr. Slump”, “Els Joves” i actualment “Lost” (Perdidos).

Hoquei en General...

-Primer record que tens del hoquei patins?
El primer record seria el dia en que el meu company Xavier Hueso va anar al àrbitre i li va dir: “Sap què ? sóc més gran però jugo amb ells de porter per què no en tenen”. Evidentment l’ àrbitre no el va deixar jugar. Les següents paraules del meu pare, que ens feia d’entrenador, van ser: “Isaac, fica’t de porter, fes-ho pels companys, i en el pròxim entrenament ja decidirem que si fica”. Vam guanyar aquell partit, 6a3 al Cornellà. Vaig veure al meu pare tant content que li vaig dir que seguiria, ell també feia de porter. Primer o vaig fer per ell, després pel companys, però al final per mi, ja que hem va començar agradar la meva nova ubicació a la pista.

-Quin es el major èxit, esportiu o personal, que has aconseguit gràcies al hoquei patins?
Èxits? Diré el que per mi son èxits, però per un altre potser no ho son. Com estrictament de currículum seria guanyar la Copa Barcelona de Juniors, pujar a 1era Catalana am el meu club ( cosa que perseguia des de feia molts anys) i ser guardonat com a millor esportista Masquefí als 14anys. Però el que de veritat és un orgull, es haver posat el meu granet de sorra per tornar a tenir totes les categories del Hoquei dins del CP Masquefa. També el fet d’haver ensenyat a patinar a molts nens que a dia d’avui veus que gaudeixen del hoquei patins, i haver sigut una part “important” en el seu aprenentatges.
Poder jugar un partit amb jugadors que has ensenyat a patinar ( Abel, Victor, Sergi... ) es un privilegi a l’abast de molt pocs.
Però sens dubte, el millor que m’ha passat a sigut conèixer gent tan important per la meva vida gràcies al hoquei patins.

-Un moment que no oblidaràs mai relacionat amb el hoquei patins.
Primer partit de lliga de la temporada 01-02. Primer partit sense el Joan Albiol. Vam guanyar 9a0 al CH Caldes. No hem van fer cap gol en tot el partit. Al final del partit vaig plorar com un nen, era com una dedicatòria a un gran amic.
També, el fet d’haver organitzat el partit de retrobament de tots els amics amb que vaig créixer jugant a hoquei patins en el primer memorial del Joan.
Han sigut 2 moments que sempre els tindré presents
.

-Una persona amb qui t'agrada o t'agradaria tornar a compartir vestidor.
Opino com el nostre Mister en la seva entrevista. M’agradaria compartir vestidor amb tots i cada un dels companys que vaig tenir quan era petit. Per sort, encara conservo una grandíssima amistat gràcies al hoquei. Compartir vestidor amb el Jordi Olivella, Jordi Rosell, Jordi Cuyàs, Ferran Fugarolas,... seria increïble.

-Com és que sempre portes equips d’escola ( Iniciació, Prebenjami, Benjami) ?
Perquè ningú els vol portar i sempre hem toca a mi!!!jajajaja!! be, fora bromes. Principalment perquè m’agrada molt poder treure el màxim d’aquest noiets. Veure com evolucionen, que aquesta edat és molt ràpid, és increïble. Possiblement fer que els agradi a ells i fer que els pares es sacrifiquin per el esport que ha escollit el seu fill es el més difícil. També diuen que tinc molta paciència, que amb els nens d’aquesta edat, se n’ha de tenir! Així estic de calb!

-Quins son els teus reptes de futur?
Com a jugador mantenir la categoria amb els sèniors anant pas a pas cap a reptes més elevats, com pot ser un futur ascens, però sense que les preses ens facin descarrilar.
Com a entrenador, amb l’equip que porto, intentar tornar ha arribar a les fases com vam aconseguir l’any passat amb els nens del 99, treure’m el títol nacional de hoquei patins, i per què no, entrenar alguna equip a divisió d’honor, i si es el CP Masquefa millor!!

-Que li falta al hoquei per ser un esport de referència per als nens.
Un Messi (a nivell mediàtic), Uns dibuixos animats bons (com Oliver & Benji), com a mínim 12 càmeres per la retransmissió d’un partit no només 2 com fins ara , ja que si es més televisiu serà més comercial, per tant més ressò, més publicitat, més inversió i més afició.

-Si tinguessis un fill que juga a hoquei, quin seria el consell que li donaries?
Primer, si el meu fill/a vol jugar a hoquei patins, jo ja estaria content. Després li diria : “respecte als companys, sigues humil, juga amb equip i treballa, treballa i treballa” també li diria que “amb el hoquei no seràs ric, per tant estudia fort!!!”. Possiblement li diria masses coses i seria un papa torrecollons.

Relacionat amb el Club Patí Masquefa...

-Quant temps fa que estàs al Club Patí Masquefa.
Buff... ejemmmmm.... 26 anys, contant que als 2 anys vaig començar a patinar...

-Des d' aquell primer dia, com has vist la seva evolució com a club? El club a passat per moltes etapes. Anys que havien moltes categories, i anys que no havia ni un sol equip. Però si us he de ser sincer, no l’havia vist tant bé com ara. Tenim equips a totes les categories, fins i tot doblats!, els nostres jugadors van tots uniformats, tant dins com fora la pista, tenim bons entrenadors, gent que treballa molt pel club... no se que més podem demanar.

-Com veus el futur del Club Patí Masquefa en general?
Si es segueix treballant amb honestedat, humilitat i sacrifici, pot arribar lluny. Ara no us oblideu que les preses son males conselleres. Pas a Pas!!

-Quin creus que tenen que ser els seus (Club Patí Masquefa) reptes de futur d' aquí a 8anys.
Depèn del plantejament que es faci. Uns reptes macos serien poder pujar alguna categoria més amb el sènior, sense perdre la seva identitat i sabent potenciar la base per reforçar-lo, i aconseguir col·locar algun equip base a fases finals del campionat de Catalunya.

-Quins són els objectius que t'has plantejat amb el teu equip per la present temporada i com esperes aconseguir-los.
L’objectiu principal és mantenir la categoria. Això si, sense perdre les ganes i forces de aconseguir alguna cosa més. El CP Masquefa porta uns anys d’una progressió molt ascendent. Penseu que la temp.03-04, només teníem 11 nens, amb una franja d’edat de 5 anys per completar 2 equips. Ara tenim totes les categories plenes de jugadors. Apart d’això l’equip sènior puja de categoria després de 14anys. Entenc que dins del club hi ha una dinàmica guanyadora, de creixement constant, però no s’ha de córrer. Cada pas que és dona ha de ser ferm, segur. No vulguem corre més del compte ja que es la perdició de molts clubs. Com l’economia, un club té cicles bons i dolents, però si assentem bé les bases i fonaments del mateix, minimitzarem els cicles dolents i rendibilitzarem els cicles bons.

-No et diré que diguis noms, però veus algun jove jugador amb futur dins del club? Si, molts. Si s’esforcen n’hi ha molts que podran fer coses importants. Amb això no vull dir ser campió d’Espanya (a vegades aquest són els que primer o deixen), però si jugar a categories elevades com poden ser : Nacional Catalana, Espanyola i perquè no, OK lliga.

-Digues unes paraules als lectors i als socis del Club Patí Masquefa .
Porto la major part de la meva vida esportiva vinculada al club. Club on va créixer jugant el meu pare, i club d’ on han sortit els meus millors amics. Es increïble veure les grades plenes quan juga els sèniors, o fins i tot la Base. Només demano una cosa, seguim així, no perdem la identitat, anem pas a pas. Seguim recolzant el club i el poble. Seguim treballant de valent, sense oblidar que aquí tothom ve voluntàriament, per tan per poc que es pugui fer ja es molt. Recordeu que tothom té els seus problemes i preocupacions. Mirem que el nostre club sigui un lloc de bon rotllo i d’alegria, on l’esport i l’amistat siguin els nostres principals valors.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

bonikas paraules d'un savi del hokey jajajaja gracies a ell i a mes persones akest club a anat creixen, persosnalment li donc les gracies al younger, el meu primer entrenador i figura a seguir en akest esport, gracies a ell i als seus consell i entrenaments e aconsiguit coses que no es poden oblidar, sempre hi han primers cops que no s'obliden, el primer partit al seu costat, el primer entrenament al seu costat, tambe despres de molt de temps que ell tornes a ser el meu entrenador a la seleccio catalana, hi han molts records al seu costat que no oblidare mai, i desde aqui li donc les gracies per tot el que a fet per mi durant aquest temps perque has sigut i ets una persona amb "collons"

Anònim ha dit...

Joer noi, más fet emocionar de debó!!! Si no fos per gent com vosaltres, no valdria la pena lluitar tant. Aquestes paraules i moltes coses que hem demostreu , fan que el esforç aixi valgut la pena.Gràcies AMIC!